Dades personals

La meva foto
(@Kaileigh26) Bloc personal oficial: http://marina.blogsome.com/ Bloc Musical: http://marina2502.tumblr.com/ Enginyera Geòloga (UB-UPC), actualment estic fent el doctorat en Enginyeria Civil a l'Escola de Camins Canals i Ports de Barcelona. També sóc professora d'Hidràulica i Hidrologia a la UPC. Estimo la música, toco la guitarra i canto (a la dutxa), m'agrada escriure i llegir... m'encanta l'art i em fascina... Normalment sóc feliç i optimista però de tant en tant em poso melancòlica i m'encanta també recordar... una mica bipolar però mola jajaj sóc molt social però m'agrada estar sola. M'enamoro, idealitzo, somio desperta... estimar no em costa, em costa perdonar. Xerro molt però no explico els meus problemes ni les meves pors fàcilment. Sóc rareta i original jejej sóc la Marina...no m'entenc ni em conec... This is me

dimecres, 15 de setembre de 2010

Ladyhawke

esolSegons una antiga llegenda, quan el Sol i la Lluna es van conèixer, van sentir un gran amor. Déu va decidir que el Sol il·luminés el dia i la Lluna la nit, obligant-los a viure separats. Quan es van adonar que mai més es trobarien, els va envair una gran tristesa. Déu els digué: “tu, Lluna, encantaràs als enamorats i seràs la protagonista d’hermoses poesies; i tu, Sol, il·luminaràs la terra durant el dia i la teva simple presència farà a les persones més felices”.
by me

ellunaLa Lluna es va entristir molt més amb la seva terrible destinació i va plorar amargament. Aleshores, Déu va crear les estrelles per a fer companyia a la Lluna. El Sol crema de passió per a la Lluna i ella viu a les tenebres de la seva enyorança. Quan és feliç, aconsegueix ser Plena, però quan és infeliç, és minvant. Els homes intentem, constantment la seva conquesta, com si això fos possible. Alguns han arribat a ella, però han tornat sempre sols.

by you
eclipDéu va decidir que cap amor en aquest món fos del tot impossible, ni tan sols el de la Lluna i el del Sol. Va ser llavors quan va crear l’Eclipsi. Avui el Sol i la Lluna viuen esperant aquest instant, aquests rars moments que els van ser concedits i que tant costa que succeeixin. És important recordar que la brillantor del seu èxtasi és tan gran que s’aconsella no mirar al cel en aquell moment, els teus ulls poden encegar-se al veure tant d’amor.

Someday
(historieta by http://eclipsi.wordpress.com/eclipsi/ Jordi Jubany)


"Don't blame it on Sunshine, don't blame it on Moonlight,
don't blame it on Goodtimes.... 
blame it on the boogie!!!!!!!"

2 comentaris:

  1. Bonita toma y buen pots. Felicitaciones. Saludos

    ResponElimina
  2. És molt maca la història... ...la coneixia, però m'ha tornat a posar tendre :P

    ResponElimina